Fumar en espais tancats

Una pregunta freqüent en les discusions entre fumadors i no fumadors és: qui ha de respectar a qui?

Aquests darrers anys hem pogut copsar moments crispats arran, sobretot, de l'aplicació de la llei antitabac, una llei encaminada a restringir l'acció de fumar tant al lloc de treball com als espais públics.

Tot i que reconec tenir una certa al·lèrgia al terme "prohibir", tampoc es pot menystenir que avui tots els estudis epidemiològics són concloents a associar l'exposició al tabac amb malalties com el càncer de pulmó, malalties cardiovasculars, tos crònica o abortaments espontanis en dones embarassades.

Especial atenció mereixen els efectes del tabac sobre fumadors passius, és a dir, aquelles persones que, tot i no fumar, estan exposades al fum del tabac. Aquests mateixos estudis no dubten a atribuir-los el mateix risc de contraure malalties que els propis fumadors.

És raonable, doncs, prohibir de fumar en espais tancats? En principi s'entén que prohibir el tabac en aquests ambients suposa una millora de la qualitat de l'aire que es respira i que això suposa reduir la incidència de malalties. Així doncs, des del punt de vista sanitari sí que ho seria.

Paral·lelament, des del punt de vista ètic no hi ha dubte que hom pot fer allò que estimi oportú amb la seva salut però no sembla gaire lícit que aquestes decisions afectin la salut dels altres. De la mateixa manera que no ens sembla bé que algú condueixi a 200 km/h per una carretera que passa per pobles, tampoc ens ho hauria de semblar que es permeti fumar en espais tancats. El risc, al capdavall, és el mateix.