Finalment, després d'anys de discussió i de debat polític, avui ha entrat en funcionament el túnel de Bracons, és a dir, el projecte de via ràpida, de característiques semblants a una autopista que unirà Vic amb Olot.
Els lobbies sociovergents (és a dir, aquella minoria que -pagant- condiciona els discursos d'alguns mitjans, així com de PSC-PSOE i CiU i que frisen per un pacte entre aquestes dues formacions per fer i desfer allò que els plagui sense que ningú els posi límits) s'han sortit amb la seva.
Aquests lobbies, a través dels seus altaveus, defensen que amb aquest projecte es guanyaran 35 minuts en comparació amb la connexió actual, que generarà més riquesa i que facilitaria la comunicació directa amb França en l'itinerari Figueres-La Jonquera
És una llàstima que el País perdi les petites oportunitats que se li presenten per demostrar la seva modernitat. I la modernitat passa per vetllar per l'interès general i avaluar quins són els problemes que es volen solventar, per avaluar si la millora de les infraestructures, en aquest cas, n'és la solució òptima. Si és així, valorar si el transport per carretera és l'adequat i, en aquest cas, si no n'hi hauria prou en millorar la xarxa viària existent.
La modernitat és que per prendre aquestes decisions es facin balanços multicriteri que facin una acurada anàlisi cost-benefici que no infravalori els costos, que no sobrevalori els beneficis i que no exclogui els costos ambientals.
Un estudi multicriteri ha de servir per avaluar altres costos que no es poden monetaritzar: la pèrdua d'hàbitats naturals, l'ocupació del sòl fèrtil, el deteriorament paisatgístic, la inseguretat... costos no es poden quantificar però que no per això deixen de tenir valor.
El túnel de Bracons ha estat construït seguint l'impuls desenvolupista i concreta una política que afavoreix els sectors del transport, la construcció i l'immobiliari, en una època en que s'està demostrant que l'economia no pot dependre d'aquests sectors.
Mentrestant, Catalunya continua sent un País depenent de les importacions energètiques, obtenint només un 2% de l'energia a través de fonts renovables i augmentant el seu impacte a través del transport.
Pa per avui, fam per demà, no crec que foradant muntanyes construïm el País que volem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada