dimarts, 7 d’abril del 2009

Els exemples del professor Oriol Junqueras



Oriol Junqueras
Candidat d'ERC al Parlament europeu



- Tothom coneix el nou president dels Estats Units. Sabeu que Barack Obama ha posat en marxa el pla de rescat més gran de la història de la humanitat? això vol dir, que per salvar les diferents entitats, institucions i serveis socials, cada ciutadà americà ha hagut de pagar MOLTS diners. Tants diners que aquest és el pla de rescat més important que s'ha fet mai. Sabeu quants diners són per persona?... 2300 euros.

Ara parlem de Catalunya. És conegut que Catalunya paga més del que rep, però què suposa per cada persona? Doncs suposa ni més ni menys que 3000 euros cada any.

És a dir que cada any estem regalant un pla de rescat a Espanya. Els ciutadans americans almenys veuran millorats els seus serveis. Els catalans regalem aquests 3000 euros cada any i no en rebem res.

Què podríem fer amb aquests 3000 euros cada any? comprar-nos un cotxe? pagar-nos els estudis? pagar el lloguer d'un pis?

I quan fa que dura això?... doncs 23 anys, i la cosa ha anat agreujant-se amb el temps. Quant costa un pis a Cerdanyola? Quant costa una hipoteca? Aquests diners ens servirien per tot això.

Però no els podem tenir, perquè els nostres impostos van a parar a l'Agencia Tributaria de Madrid i d'allà i a través d'una llei als pressupostos generals de l'Estat, on s'assigna la part que correspon a cada Comunitat Autònoma. Per tant, allò que semblava que tindríem en el nou Estatut, és a dir, poder gestionar des de Catalunya els impostos que paguem a Catalunya, no és possible.

- El govern de Rodríguez Zapatero ha tret 9000 milions d'euros per salvar una sola entitat (Caja Castilla La Mancha). Sabeu quina és l'oferta de finançament per Catalunya al cap de 9 mesos d'incomplir l'Estatut (una llei aprovada per ell mateix)?... 1200 milions d'euros.

És a dir que una sola entitat espanyola mereix 8 vegades més que totes les entitats i tots els ciutadans de Catalunya. 8 vegades més!

Aquest és el tracte que ens proporciona el govern de "l'amic" Zapatero. Un tracte que està fent possible que moltes empreses siguin menys competitives i hagin de tancar, fent fora moltíssima gent. I és que si no hi ha bones infraestructures hi han embussos, i si hi han embussos un camió enlloc de fer 2 trajectes en 1 hora en farà 1 en 2 hores. Això augmentarà el cost de l'empresa i, conseqüentment, haurà de retallar plantilla.

És per això, i perquè Catalunya ha estat, és i vol ser una nació que necessita el màxim d'eines. I la millor caixa d'eines, la que en dóna més i són més bones, és un Estat.

La independència déu ser una cosa molt bona si Bulgària, Finlàndia, Noruega, Irlanda, Estònia, Letònia, Lituània, República Txeca, Eslovàquia, Alemanya, etc. l'han aconseguit i cap d'ells ha volgut tornar enrere. En política hi ha poques coses que generin consensos. Acostumen a ser coses bones i és simptomàtic que la independència d'una nació en sigui una.


Tot això i molt més s'ha pogut escoltar avui a la Casa d'Andalusia de Cerdanyola amb la visita del candidat a les eleccions europees per ERC, Oriol Junqueras. L'Oriol Junqueras és un candidat independent, que ens ha explicat com en són d'importants les eleccions al Parlament europeu. Un Parlament en el que es decideixen les hores que hem de treballar a la setmana, les polítiques d'estalvi d'aigua, la política internacional, la política econòmica. Fins i tot, com hem de realitzar les nostres festes.

Ens ha explicat que alguna cosa déu estar fent bé ERC, que totes les formacions d'esquerres amb sensibilitat nacional volen venir amb ella. Actualment la coalició a la que formarà part serà: ERC-BNG-Aralar-EA-Entesa per Mallorca-PSM-CHA-Els Verds.
Una coalició que s'integrarà en el grup Verds-Aliança Lliure europea amb partits d'Alemanya, Gal·les, Escòcia,etc. Aquest és l'únic grup de la cambra que garanteix sensibilitat per les nacions sense estat, així com pels sectors socials menys afavorits.

Ens ha presentat ERC com l'esquerra innovadora i ens ha donat ànims a tots els militants perquè, a banda de ser exigents amb el nostre partit, també n'estiguem orgullosos perquè potser no tenim mitjans de comunicació potents al nostre favor, potser no tenim grans empreses que en financïin campanyes, però tenim una cosa molt important. Tenim raó.

2 comentaris:

Carlos ha dit...

Molt bon article! Però voliar fer-hi un petit apunt. Els 3.000 euros que se'ns roba no crec que hagin d'estar destinats a la lliure disposició del ciutadà per pagar la hipoteca o comprar un cotxe. En realitat es tracta de 3.000 euros que hauria de recaptar la Generalitat i fer-la servir en millorar les polítiques públiques i socials. El tema no és que ens robin 3.000 euros que podria gastar en oci o inversions -argument massa liberal- si no que són diners que hauria de recaptar l'administració catalana.

Anònim ha dit...

Hi estic d'acord, però és innegable que és un argument molt gràfic, no?

Joan