La desterritorialització

Actualment, es pot considerar que, arreu, el paisatge atravessa una situació crítica. El deteriorament d'elements valuosos, en substitució de configuracions repetides i banals, sense integració en l'espai fa cada cop més extesa la reivindicació del dret a viure en entorns dignes, conservant la diversitat paisatgística, com a element d'identitat territorial.

El cas de Collserola és paradigmàtic: un espai natural que, malgrat la proximitat a la ciutat de Barcelona i a d'altres pobles i ciutats del Baix Llobregat i del Vallès, avui encara conserva un mosaic divers d’espais forestals, agrícoles i de rieres. Aquests ens permeten gaudir d'uns ambients representatius dels nostres paisatges mediterranis i la seva gestió correcta permetria conservar un ecosistema valuós.

Malgrat això, les agressions actuals són incompatibles amb la conservació de l’espai natural de Collserola. L'abús urbanitzador en tots els municipis de l'entorn de Collserola en els espais qualificats com a reserves de sòl, especialment en zones agrícoles, provoca conseqüències com la pèrdua d’espai, o l'aïllament de Collserola dels espais naturals propers com el parc natural de Sant Llorenç del Munt, el massís del Garraf-Ordal o la serralada de Marina.

A més, determinades infraestructures, com ara el vial de Cornisa, el túnel d’Horta i el túnel central o de Sant Medir, amenacen de convertir l'espai natural de Collserola en unes taques forestals aïllades entre vials i urbanitzacions.

Si ens centrem en Cerdanyola, esgarrifa recordar l’actitud d’ICV-EUiA abans de les eleccions municipals del 2003. Qui es presentava sota el lema "No ens trinxaran el terirtori", resulta que van prendre la iniciativa d'urbanitzar la Plana del Castell (una de les poques zones agrícoles i element d'identitat territorial que li queden a Cerdanyola), defensen de forma histèrica construir un ARE al terme municipal amb edificis de 8 plantes, ben a prop de la mateixa Via Verda i del nucli històric de Cerdanyola i mantenen l'aposta pel Túnel d'Horta, que perforaria Collserola enlloc d'escoltar les propostes de la PTP, que passen per millorar la xarxa de Rodalies fent una nova línia que passés pel turó de Montcada.

Realment aquesta "defensa del territori" provoca perplexitat. I és que hi ha coses que costen d'entendre.

En el fons ICV-EUiA i PSC-PSOE tenen el mateix model de ciutat. Créixer, per vendre llicències i ingressar diners per acabar tallant alguna cinta a finals de mandat.
No semblen gaire interessats en millorar els serveis per la població ja existent i, encara menys, en conservar els valors paisatgístics i d'identitat territorial que queden.

La desterritorialització de Cerdanyola està servida.