La seva llibertat són les nostres cadenes

Normalment quan un col·lectiu es manifesta és perquè no pot exercir un dret, o reivindica uns serveis que no té o els té insuficients. Ahir, a Barcelona, certes persones feligreses van omplir l'auditori del Palau de Congressos reivindicant la família, la vida i les llibertats o, si més no, el seu model de família, de vida i de llibertats.

Jo em pregunto si potser aquestes persones no poden formar una família com els hi vingui de gust. És que potser està penalitzat que un pare i una mare tinguin 10 fills i 20 nets? Potser els han pujat els impostos? No, és clar que no. Qualsevol cristià pot desenvolupar el seu model de família com li convingui. El problema que té la gent que ahir es manifestava al Palau de Congressos no és que el seu model estigui amenaçat, sino que n'hi ha d'altres. Això és el que els porta a manifestar-se. Quan diuen que la família està en perill el que volen dir és que està en perill que tothom faci el que ells creuen més correcte. Nosaltres, segons ells, no tenim dret a fer el que ens plagui, organitzar-nos la vida com volguem. Això resulta que no és ni família ni vida ni, és clar, en tenim la llibertat. Per això es pronuncien en contra del divorci express, el matrimoni entre homosexuals, l'avortament...

Ara bé -això si- ells tenen tot el dret a manifestar-se i dir que els demés som uns dogmàtics...

PS: Tot s'ha de dir, aquest acte es va organitzar amb l'oposició de determinats sectors de l'esglèsia catalana com ara cristians del segle XXI, i altres sectors cristians que a banda de xerrar senten el que diuen sobre els pobres, la caritat...