Xerrada sobre els abocadors

Des de fa unes dècades que a la Plana del Castell (Can Planes) s'hi troben uns forats provocats per l'extracció d'argila. Entre 1970 i 1995 aquests van ser omplerts de forma indiscriminada amb tota classe de deixalles, tan de tipus industrial i orgànic, com de matèries que provenien d'excavacions i enderrocs, així com amb residus originats per foneries. Tots aquests abocaments van ser realitzats amb el consentiment de l'Ajuntament de Cerdanyola de l'època, governat pel PSC, en una època en que això no estava tipificat com a delicte.

Fins l'octubre de 2006 no vam saber la quantitat real de matèries tòxiques abocades, quan l'Ajuntament va fer públic el conveni que havia sigunat amb l'Agència de Residus de Catalunya per remediar l'abocador de Can Planes. Segons aquest conveni, els contribuents de Cerdanyola hem de fer-nos càrrec del 20% de la despesa que suposa aquesta remediació.

Segons les dades subministrades per l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient i un informe elaborat pel Centre Tecnològic de Manresa, entre el 1989 i el 1995 foren abocats a Can Planes i darrera el cementiri les següents quantitats:

- 118000 tones de sals de fosa d'alumini.

- 77000 tones de depuració de salmorres.

- 2290 tones de terres de fosa de metalls.

- 16650 tones d'escòries d'incineració.

Tots aquests residus, en barrejar-se amb l'aigua que hi ha al subsòl, provoquen la reacció dels nitrocarburs i sulfurs, donant lloc a la generació de gasos altament nocius per a les persones, els altres animals i les plantes, a més de ser matèries i gasos cancerígens.

Tots aquests components verinosos es detecten en els lixiviats (líquids) que contaminen el sòl i les capes freàtiques. El problema dels abocadors, doncs, no està resolt i exigeix que li prestem atenció.

Amb aquest motiu, la setamana passada va tenir lloc una xerrada sobre els abocadors, organitzada per diverses entitats, entre les quals hi havia les JERC de Cerdanyola, la qual va comptar amb la intervenció de Santiago Vilanova (portaveu del grup els Verds-Alternativa verda) i de Rosa Burgos (presidenta de Los Verdes d'Aragó).

A la xerrada Vilanova va confirmar el que tots sospitàvem, a banda que va afirmar que ara, l’Ajuntament, la Junta de Residus i l’Àrea Metropolitana es troben la patata calenta d’una zona amb residus actius.

Vilanova va afirmar que als abocadors hi ha combustió interna - tot citant informes de la Junta i del Ministeri de Medi Ambient - i que no s’hi pot construir. Segons Vilanova "Cal aixecar les escòries alumíniques, decidir quina part es pot reciclar i quina s’ha de portar al Dipòsit de Residus Industrials" tot i considerar-ho molt difícil, donat que aquests residus estan barrejats.

Així les coses, caldrà reempendre una campanya contundent que mostri a la gent la gravetat de la situació i aconseguir que els culpables de l'abocament paguin pels danys que han fet i per tant, paguin de la seva butxaca el reciclatge de residus, a banda de pensar altres mesures de caire més simbòlic. Algú ha posat el seu propi enriquiment per davant de la salut dels ciutadans i dels impactes ambientals que aquest hagi pogut crear. No pot ser que davant d'un fenomen d'aquestes característiques ens quedem de braços plegats!