Hi havia una vegada un camp molt gran de pastures el qual era obert a tots els pastors. Els pastors, alegres i cofois davant del panorama que tenien davant, van portar al camp el seu bestiar per tal que poguessin pasturar millor. Malgrat que aquest panorama els era beneficiós, els pastors no en van tenir prou, i van anar criant i portant cada vegada més caps de bestiar; en portaven tants com podien ja que això els donava beneficis econòmics i aquesta situació es va anar repetint i accentuant. Al principi això no suposava cap problema, ni ho va suposar durant segles ja que el nombre de pastors i de bestiar es mantenia relativament baix respecte les grans hectàrees de camp que hi havia. Però va arribar un dia en que ja no hi havia més espai per portar més bestiar, i la competència entre els pastors ja no era sobre qui aconseguia vendre més sinó pel mateix menjar del bestiar, que cada dia en tocava menys per cadascú.
Com pot acabar el conte?
I si ens imaginem que els camps són un riu o l'aire que respirem i l'augment del bestiar és la creixent contaminació o el creixent consum de recursos que tots nosaltres fem servir per poder portar a terme les nostres activitats quotidianes?
Què hauríem de fer per no arribar a la situació dels pastors?
Segurament crear un sistema que connecti la responsabilitat de conservació amb el dret d'ús dels recursos comuns, ja que sinó, aquests s'acabaran: és l'anomenada tragèdia dels béns comuns de Hardin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada