La dependència del medi natural

Als empresaris que no acaben de veure que la sostenibilitat és l'únic camí Ray Anderson els diria que el seu és un joc de perdedors. "Oblidem que l'economia és subsidiària del medi ambient, encara que molts economistes creguin que sigui a la inversa. La natura pot subsistir sense l'economia, però no al contrari. La natura ens ho proporciona tot: aire, aigua, energia, menjar, matèries primes; si fallés qualsevol d'aquestes coses, el nostre sistema econòmic es veuria afectat. En realitat estem matant la gallina dels ous d'or i tot el que ens dona. L'únic camí possible és cuidar-la".

Anderson va fundar Interface l'any 1973. Té la seva seu a Atlanta (EEUU), 4000 treballadors i comercialitza els seus productes a 110 Estats. L'any 2007 va assolir unes vendes de 1100 milions de dòlars, la qual cosa li va suposar un increment del 18.2% respecte l'any anterior.

A classe d'economia ens han fet llegir una entrevista molt interessant realitzada pel diari econòmic "Cinco Días". Tot seguit l'adjunto.


Per què un fabricant de catifes, amb ús intensiu de petroli, canvia la seva filosofia i aposta pel respecte al medi ambient?

L'any 1994 l'empresa tenia 22 anys de vida, i en 21 cap client ens havia preguntat què fèiem pel medi ambient. Un d'ells ho va fer i no vam tenir cap resposta per donar-li. En aquell moment em van proposar donar una conferència sobre el tema al nostre equip de vendes. No sabia què dir, perquè ens limitàvem a complir el que marcava la llei, però vaig acceptar. Mentre preparava la xerrada em va cridar l'atenció un llibre anomenat 'l'ecologia del comerç' de Paul Hawlen, del que no havia sentit a parlar. El punt clau del text descrivia l'esquema industrial de producció take-make-waste (prendre, fabricar, llençar). Això era exactament el que estàvem fent des de 1973. Hawken afirmava que només hi havia una institució en el món capaç de canviar la situació: l'empresa. Així que els vaig dir als meus empleats que a partir d'aleshores ens comprometeriem amb la sostenibilitat; que si no ho fèiem nosaltres, no ho faria ningú.

És optimista sobre el futur del medi ambient?

Sóc pessimista, però perquè veig la realitat. El repte més gran de l'home actual és desprende's de la seva arrogància i entendre fins a quin punt depèn de la natura. Quan parlem de futur, a què ens referim, a una generació o a dues? Hauriem de pensar en termes de 1000 o 10000 generacions, i no hi ha cap possibilitat que sobrevisquem tot aquest temps amb els valors actuals. Quan una empresa pensa en el futur està pensant en un termini de cinc o deu anys, i per a fer bé la nostra feina hauriem de pensar en 10000 generacions. Hem de gestionar mirant a més llarg termini, posant l'ull més enllà d'una generació. Crec que el món haurà de passar molt més patiment abans que l'home perdi la seva arrogància i se n'adoni de tot això.

Parla de la missió zero. ¿En què consisteix exactament?

És eliminar qualsevol impacte negatiu que la nostra companyia pugui tenir al medi ambient en l'any 2020. L'any 1994 van començar els nostres esforços per a reduir els residus i les emissions nocives i incrementar, paral·lelament, l'ús de matèries renovables i noves fonts d'energia. Volem arribar el 2020 produïnt les catifes a partir del reciclatge de les velles i utilitzant energia solar. En realitat, es tracta d'imitar allò que fa la natura, en la qual es recicla tot. Crec que som l'única companyia que s'ha fixat una data per aconseguir un objectiu com aquest i, per descomptat, l'única del sector petro-químic.

Com va aquest objectiu?

Des de 1994 fins avui hem aconseguit una reducció del 82% en les emissions de gas amb efecte hivernacle en tonelades absolutes, del 75% en la despesa total d'aigua, una disminució del 75% en els residus que enviem a abocadors i una reducció del 45% en el consum total d'energia per unitat de producció. Un 27% de l'energia que utilitzem prové ja de fonts renovables. Anem per bon camí. La nostra companyia va superar l'any 2007 les exigències de sostenibilitat marcades per la Unió Europea que les empreses hauran de complir de cara a l'any 2050.

Quan va pensar en donar prioritat a la sostenibilitat, va tenir en compte que podria tenir un cost econòmic?

Al contrari, des del primer dia ens vam adonar que podiem estalviar diners i, efectivament, així ha estat. Els nostres costos estalviats acumulats han assolit els 400 milions de dòlars i el que hem anat estalviant ho hem invertit en tecnologia.

Creu que el client té en compte, a l'hora de comprar, que l'empresa respecti el medi ambient o pensen més en el disseny o el preu?

Estic convençut que el client ho valora i ho farà cada dia més. No oblidi que part de la culpa que avui ens trobem en això la tenen les preguntes d'un client a qui no vam poder respondre. Però el que està clar és que tot això ha de venir d'un canvi de cultura intern. Res de valor es podrà fer si abans no hi ha hagut un canvi mental. El primer pas del canvi ha de ser un canvi cultural dins l'empresa.

Tots els seus centres de producció són igual d'eficients?

La fàbrica que té les millors xifres és la del Canadà, la segona la dels EEUU i la tercera és a Holanda. Però tots els nostres centres de producció, aquests tres i la resta, estan molt a prop en quant als paràmetres perquè totes les pràctiques són estàndar.

Creu que la crisi desanima a les empreses a aprofundir en les seves pràctiques ecològiques?

Una cosa no té res a veure amb l'altra. Creiem que la sostenibilitat és sempre un aventatge competitiu i en cap cas un cost extra. Qui no ho creu així és que no ho entèn. El que no pots fer és dirigir una companyia com s'ha fet sempre i fer accions aïllades pensant en verd i dir que ets sostenible.

Què és el que més valora en un directiu/va per treballar amb ell/a?

Sens dubte, que tingui la ment oberta i la capacitat d'aprendre. Hem vist que hem atret empleats molt diferents pel que signifiquem, gent que d'una altra manera mai habria pensat en treballar en una companyia fabricant de catifes textils com aquesta. Tenim molt poca rotació de personal, perquè cuidem la gent, els hi donem un projecte i la possibilitat de créixer amb nosaltres. I a més, els pocs que marxen ho fan perquè en certa manera s'han convertit en missioners de la sostenibilitat i inicien nous projectes.