El valor de Collserola (I)

Situada al bell mig de l'Àrea Metropolitana, s'alça sobre Barcelona i els seus voltants una gran superfície de 7500 hectàrees. En el seu marc, una fauna i flora riques i variades conviuen amb l'espècie humana, espècie que d'una manera o altra ha anat exercint pressió sobre la serra durant 4000 anys. M'agradaria aprofitar un treball de la universitat per dedicar unes actualitzacions a aprofundir en aquest ecosistema, donant informacions que no han estat massa divulgades i que poden fer-nos adonar de la importància i el valor d'aquesta muntanya. Un valor que moltes vegades menyspreem però que cap especialista qüestiona. I és que actualment, aconseguir que tots i totes gaudim de Collserola i aprofitem totes les seves potencialitats sense afectar l'ecosistema és, avui, un dels grans reptes que té l'administració.

500 MILIONS D'ANYS D'HISTÒRIA:

Resseguint el litoral català s'observen un conjunt de cadenes que separen la ribera de la mediterrània de l'interior del País; aquest conjunt, des de Bagur fins el Montsià és la serralada litoral. Un element molt diferenciat d'aquesta serralada és la Serra de Collserola, compresa entre el final dels cursos dels rius Llobregat i Besòs. Amb altituds properes als 500m constitueix la principal barrera entre el pla de Barcelona i el Vallès.

Collserola constitueix una de les poques àrees costaneres on afloren materials de l'era Paleozoica. Estem parlant, doncs, d'un massís molt antic. L'edat dels materials del Tibidabo, per exemple, es pot xifrar a uns 500 milions d'anys. En aquelles èpoques, l'actual Catalunya litoral es trobava al fons d'una conca plena de sediments, que són l'orígen remot de les actuals pissarres (principal material que trobem a Collserola).

A les darreries del Carbonífer, fa uns 300 milions d'anys, van tenir lloc una sèrie de moviments en l'escorça terrestre. Les enormes forces produïdes van donar lloc al plegament i elevació de la terra. Aquests processos, coneguts pels geòlegs com a orogènia herciniana van crear una sèrie de massissos muntanyosos, entre ells la Serralada Litoral.

Posteriorment, la Serra va atravessar processos d'erosió i transformacions secundàries, alternant biòtops marins i terrestres. Així, a finals del Paleozoic (fa 250 milions d'anys) Collserola tornava a estar submergida sota el mar, i a principis del Mesozoic (fa 240 milions d'anys) constituïa una península (aleshores el Baix Camp tenia una rica fauna marina cosa que explica que avui hi hagi una nodrida representació de peixos fòssils).

Durant el periode Cretàcic (fa 40 milions d'anys) en plena època dels dinosaures, Collserola constituïa una illa enmig de l'oceà.
La fesonomia actual, doncs, no va quedar establerta fins a mitjans del terciari, quan es va produir el plegament alpí (origen dels propis Alps i Pirineus) que va afectar també Collserola, originant les valls del Vallès-Penedès.

A partir d'aquí, les anades i vingudes del litoral han estat reiterades . Així, la Mediterrània es va assecar a finals del Miocè. Ja en el quaternari (fa 2 milions d'anys), el poblament animal i vegetal va començar a assemblar-se a l'actual amb l'aparició de boscos d'arbres parents dels actuals alzines i roures (gènere Quercus) encara que hi brostejaven alguns mamífers com ara giràfits i elefàntids, alguns d'ells extingits avui dia, com a mínim a Europa.

En aquest periode van haver-hi canvis climàtics molt importants, intercalant periodes temperats-càlids (en els quals fins hi tot hi vivien hipopòtams) amb grans preiodes de glaciacions. La darrera d'aquestes glaciacions, la Würm, va finalitzar fa 11000 anys.