La preocupació per l'autosuficiència energètica de les economies és una qüestió que s'ha anat consolidant al llarg de la segona meitat del sXX fins a l'actualitat arran de diversos episodis.
Actualment els principals indicadors de consum de recursos evidencien que s'estan consumint més recursos dels que el medi és capaç de generar. Així mateix, també són concloents a l'hora de mostrar que aquest consum (en un 80%) es concentra als països occidentals.
Això, evidentment, genera una dependència de les principals economies pel que fa a les importacions. En realitat el creixement econòmic d'aquestes potències no es podria explicar sense aquestes importacions, les quals, sovint, s'han produït oblidant els interessos de les poblacions autòctones.
Quan es debat sobre la conveniència de la construcció de noves centrals nuclears o sobre l'establiment de nous cementiris nuclears s'oblida, amb freqüència, que aquest tipus d'energia no elimina pas la dependència exterior. En aquest sentit, les centrals nuclears necessiten per al seu funcionament diferents tipus de minerals (com ara els d'urani). Aquests minerals són recursos que s'haurien de seguir important dels països en vies de desenvolupament (per exemple, Argèlia).
Això obre la qüestió sobre què pot passar si aquests països decideixen tenir el mateix nivell de vida (i de consum) que nosaltres.
Paral·lelament s'han de tenir en compte els factors de risc que es deriven de les radiacions nuclears, entre les quals s'inclouen diferents tipus de càncer. No sembla que, en aquest sentit, l'energia nuclear contribueixi a la cultura de la prevenció.
En aquesta línia, i malgrat que és cert que aquesta font d'energia emet molt pocs gasos hivernacle, crec que l'energia nuclear no elimina el veritable problema dels recursos naturals i els factors de risc que hi són associats.
Ja aniria sent hora que els diferents països es plantegessin, seriosament, la reconversió cap a fonts d'energia alternatives alhora que es posés sobre la taula el debat de fins a quin punt és necessari un creixement sostingut i depredador.
1 comentari:
Jo no soc partidari de l'energia nuclear com a fi, però si com a pedaç. M'explico.
Ara per ara tenim dos feienes pendents que hem de solucionar el més ràpid possible: (1) aturar el canvi climàtic reduint les emisions i (2) mantenir la producció energètica o ampliar-la si fos necessari.
D'altra banda, ara per ara les energies renovables no són prou eficients ni productives com per fer-se càrrec del segon problema, el que ens obliga a:
a) Continuar amb les energies que veniem fent servir fins ara, el que suposa no resoldre el problema (1).
b) Apostar per l'energia nuclear, donant solució als dos problemes que he plantejat mentre s'investiga el suficient les energies renovables.
Així doncs, si a l'energia nuclear a curt termini però tenint clar que la voluntat final és disposar d'energies renovables que abasteixin el 100% de l'energia que requerim.
Publica un comentari a l'entrada