dilluns, 7 de desembre del 2009

INFORMACIÓ O ESPECTACLE?



Darrerament la fal•lera dels mitjans de comunicació per cridar la nostra atenció està assolint fites insospitades. Aquesta darrera setmana, concretament, ha portat els telenotícies de moltes cadenes que es veuen a Catalunya a assenyalar com a assassí i violador un senyor que la justícia ha acabat demostrant que era innocent.

Es tracta del cas d’una nena que, en un moment determinat, cau d’un gronxador i es dóna un cop al cap. El seu padrastre la porta a urgències i no li fan cas. L’endemà la nena empitjora i la hi torna a dur. Aleshores un metge conclou que la nena ha estat maltractada i violada. El padrastre és detingut i la nena es mor. Durant dos dies, totes les cadenes generalistes –excepte TVC, que no va tractar la notícia- van estar passant repetidament la imatge del padrastre mentre baixava emmanillat d’un cotxe de policia per ser conduït a la comissaria. La imatge anava acompanyada del so d’unes dones que l’escridassaven.

Cal dir que, en moltes ocasions, diverses cadenes (especialment La Sexta, però també Antena 3 i Tele5) no van estalviar judicis de valor en presentar la notícia, com tampoc van respectar l’anonimat de la persona acusada, mostrant, sense complexes, la seva cara.

Però dissabte van aparèixer els resultats de l’autòpsia que demostraven la innocència del padrastre en qüestió i les cadenes van haver de canviar el titular, tot i que, això sí, en cap moment van estalviar-se les imatges que ja havien passat els dies anteriors. Ara, però, aquestes imatges anaven acompanyades d’afirmacions com ara “Una negligència mèdica va dur-lo a la presó i la societat va assenyalar-lo com a culpable” (Tele 5). La societat?? Aquest és un dels problemes d’aquesta forma de periodisme, que es pensa que perquè crida l’atenció de la gent ja té autoritat per parlar en nom seu. Però no era la societat sinó ells qui havien presentat aquest pobre home com un assassí violador. I encara més, aquell mateix dia a la nit, el telenotícies de TV3 passava les imatges senceres segons les quals aquells crits de les senyores havien estat incitats per la persona que anava amb la càmera. És a dir, tot havia estat un muntatge!

No tinc cap dubte que aquell metge serà sancionat per la seva negligència. Tampoc tinc dubtes que quan algú no fa bé la seva feina és acomiadat, expedientat o amonestat. Però dubto que hi hagi cap d’aquests periodistes que plegui. I ho dubto perquè no sé a què estan jugant, però sembla que captar l’atenció de la gent encara que sigui despertant la seva part més morbosa i baixa ho justifica tot. Justifica, fins i tot, el fet de fer passar per un calvari a un pobre home.

Crec que aquesta gent s’hauria de limitar a informar sobre allò que passa de la manera més neutral i objectiva possible. Trobo que hauria de transmetre uns altres valors; que hauria de deixar de dir-nos com hem de pensar i deixar de creure que parlen en nom de ningú. M’agradaria que quan encengués la televisió totes les cadenes em tractessin com a adult. Simplement, perquè crec que el fi no justifica els mitjans.