La introducció d'organismes modificats genèticament (OGM) en l'agricultura i l'alimentació és un fet relativament recent però tot i així tenen ja una gran presència al camp i als supermercats. El creixement del seu ús contrasta amb l'escassetat de informació sobre els seus més que possibles efectes ambientals, sanitaris i socials.
La indústria biotecnològica defensa que la enginyeria genètica és una tècnica que aportarà beneficis al planeta i a la humanitat i, de fet, podria aportar aquests beneficis si la ciència estigués al servei de la societat i no de les indústries. El fet, no obstant, és que aquests suposats beneficis no s'han fet realitat als països on s'han cultivat organismes transgènics mentre que, tal i com indiquen diferents estudis, els danys i els impactes de les manipulacions genètiques es verifiquen cada cop més.
La utilització dels OGM pot tenir repercusions negatives en el medi ambient, la salut, la producció i distribució d'aliments, l'agricultura i l'economia de molts productors.
Efectes ambientals:
Pel que fa als efectes ambientals és important prendre en consideració que dels organismes transgènics que es cultiven actualment al món:
- el 71% són plantes tolerants a herbicides (el gen introduït permet utilitzar herbicides - substàncies utilitzades per eliminar insectes o altres animals que puguin malmetre la planta- sense que la planta transgènica es vegi afectada)
- el 18% són plantes resistents a insectes (plantes a les que se'ls ha afegit el gen Bt, el qual produeix una substància insecticida). El que passa és que aquesta substància insecticida queda al final al sòl i la seva acumulació té efecte contaminant.
- l'11% té les dues propietats a la vegada.
Això provoca que s'augmenti l'ús d'herbicides en el primer tipus de plantes, mentre que en el segón encara no s'ha demostrat que aquest es redueixi. Aquest augment de l'ús d'herbicides deriva en un augment de la contaminació, al qual se li ha d'afegir l'aparició d'insectes resistents que sempre va associada a l'ús de plaguicides.
Un altre efecte que provoquen els organismes transgènics és la contaminació genètica:
- les plantes transgèniques són més competitives que la varietat silvestre, és a dir poden sobreviure i reproduïr-se amb més facilitat. Hem de tenir en compte que en els ecosistemes naturals la varietat silvestre compleix un paper determinat i si és substituïda per una varietat més competitiva (en aquest cas la planta transgènica) es pot trencar l'equilibri de l'ecosistema, eliminant per competència altres espècies i, per tant, disminuïnt la biodiversitat. Les plantes que fan això (que no cal que siguin transgèniques) s'anomenen invasives.
Aquest caràcter invasiu es pot traslladar al camp de l'agricultura, en el qual la planta transgènica pot arribar (mitjançant la dispersió de les llavors o la reproducció) allà on es cultiva de manera tradicional, o bé es realitzen cultius ecològics produïnt també aquesta contaminació genètica, cosa que planteja el problema de si poden realment coexistir l'agricultura biotecnològica i aquella lliure de transgènics.
Efectes sanitaris:
S'han trobat casos d'alèrgies per la presència de noves proteïnes als aliments, de generació de resistències a antibiòtics per part de bacteris patògens per l'home i, en definitiva, increment de la contaminació dels aliments degut al major ús de productes químics en l'agricultura. Moltes vegades, a aquest nivell, els principals defensors del cultiu de transgènics argumenten que aquesta pràctica promou la creació d'aliments amb qualitats nutricionals afegides, amb propietats terapèutiques... però la realitat és que en l'actualitat tots els transgènics que estem consumint provenen de cultius tolerants a herbicides o resistents a insectes.
La indústria biotecnològica defensa que la enginyeria genètica és una tècnica que aportarà beneficis al planeta i a la humanitat i, de fet, podria aportar aquests beneficis si la ciència estigués al servei de la societat i no de les indústries. El fet, no obstant, és que aquests suposats beneficis no s'han fet realitat als països on s'han cultivat organismes transgènics mentre que, tal i com indiquen diferents estudis, els danys i els impactes de les manipulacions genètiques es verifiquen cada cop més.
La utilització dels OGM pot tenir repercusions negatives en el medi ambient, la salut, la producció i distribució d'aliments, l'agricultura i l'economia de molts productors.
Efectes ambientals:
Pel que fa als efectes ambientals és important prendre en consideració que dels organismes transgènics que es cultiven actualment al món:
- el 71% són plantes tolerants a herbicides (el gen introduït permet utilitzar herbicides - substàncies utilitzades per eliminar insectes o altres animals que puguin malmetre la planta- sense que la planta transgènica es vegi afectada)
- el 18% són plantes resistents a insectes (plantes a les que se'ls ha afegit el gen Bt, el qual produeix una substància insecticida). El que passa és que aquesta substància insecticida queda al final al sòl i la seva acumulació té efecte contaminant.
- l'11% té les dues propietats a la vegada.
Això provoca que s'augmenti l'ús d'herbicides en el primer tipus de plantes, mentre que en el segón encara no s'ha demostrat que aquest es redueixi. Aquest augment de l'ús d'herbicides deriva en un augment de la contaminació, al qual se li ha d'afegir l'aparició d'insectes resistents que sempre va associada a l'ús de plaguicides.
Un altre efecte que provoquen els organismes transgènics és la contaminació genètica:
- les plantes transgèniques són més competitives que la varietat silvestre, és a dir poden sobreviure i reproduïr-se amb més facilitat. Hem de tenir en compte que en els ecosistemes naturals la varietat silvestre compleix un paper determinat i si és substituïda per una varietat més competitiva (en aquest cas la planta transgènica) es pot trencar l'equilibri de l'ecosistema, eliminant per competència altres espècies i, per tant, disminuïnt la biodiversitat. Les plantes que fan això (que no cal que siguin transgèniques) s'anomenen invasives.
Aquest caràcter invasiu es pot traslladar al camp de l'agricultura, en el qual la planta transgènica pot arribar (mitjançant la dispersió de les llavors o la reproducció) allà on es cultiva de manera tradicional, o bé es realitzen cultius ecològics produïnt també aquesta contaminació genètica, cosa que planteja el problema de si poden realment coexistir l'agricultura biotecnològica i aquella lliure de transgènics.
Efectes sanitaris:
S'han trobat casos d'alèrgies per la presència de noves proteïnes als aliments, de generació de resistències a antibiòtics per part de bacteris patògens per l'home i, en definitiva, increment de la contaminació dels aliments degut al major ús de productes químics en l'agricultura. Moltes vegades, a aquest nivell, els principals defensors del cultiu de transgènics argumenten que aquesta pràctica promou la creació d'aliments amb qualitats nutricionals afegides, amb propietats terapèutiques... però la realitat és que en l'actualitat tots els transgènics que estem consumint provenen de cultius tolerants a herbicides o resistents a insectes.
Encara són relativament recents la sortida a la llum d'uns informes secrets de la companyia Monsanto sobre la varietat de blat de moro MON 863, que la UE volia autoritzar pel consum humà, els quals generaven danys en certs òrgans i canvis en la composició sanguínia en ratolins, o la paralització a Austràlia d'un estudi sobre el pèsol MG amb gens de mongeta per produïr greus efectes sobre la salut en ratolins: alèrgies, inflamació dels pulmons. Per tant uns precedents una mica perillosos com per comercialitzar aquests productes alegrement i sense distinció en el seu etiquetatge.
Efectes socio-econònics:
Diu la indústria biotecnològica que les plantes transgèniques poden contribuïr a pal·liar la fam al món gràcies al seu major rendiment o major resistència a factors ambientals, però la realitat és que la Terra produeix aliments en quantitat suficient per alimentar tota la població. El problema de la fam al món recau en la mala repartició dels recursos i cal solucionar-lo amb desicions polítiques (el 78% dels nens menors de 5 anys desnutrits viuen en països amb excedents d'aliments). En les condicions actuals, augmentar la producció serviria per concentrar encara més la riquesa i no pas abastir als més necessitats. Països com per exemple Argentina han apostat pels cultius transgènics de manera enèrgica però, en canvi, la meitat de la seva població es troba per sota del llindar de la pobresa.
Cal dir també que la introducció de transgènics en l'agricultura alimenta el monopoli d'unes poques multinacionals sobre la producció dels aliments, primant el benefici d'uns quants per sobre del interès general. El problema, per tant no és la ciència (la biotecnologia en aquest cas) ni tampoc els organismes transgènics en aquest cas, sinó el seu cultiu i l'ús que se'n fa. El problema, anant més enllà, és la dependència que té la ciència acadèmica de la indústria i la, més que sovint, submissió de l'interès general al lliure mercat.
És per tot això que celebro que gràcies al col·lectiu som lo que sembrem que ha anat recollint signatures arreu del País el Parlament podrà debatre la possibilitat de redactar una llei per aconseguir aturar el cultiu i desenvolupament d'aliments transgènics en l'àmbit territorial català, declarant Catalunya com a zona lliure de transgènics, prohibint aquest tipus de cultius, etiquetant clarament el procés de producció de cada aliment i promovent investigacions per determinar els efectes d'aquests tipus de cultius.
Tan de bo els partits estiguin a l'alçada. Per sort les JERC ja s'han posicionat en aquest sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada