No al Túnel d'Horta!

La Serra de Collserola és considerada el refugi verd de l'Àrea metropolitana de Barcelona, més que un simple espai natural, un oasi metropolità, el pulmó d'una gran zona urbana on hi viuen més de 3 milions de persones repartides en un conjunt de grans municipis. És per aquesta raó que el seu valor ecològic és especialment considerat.

De fet, Collserola ofereix la possibilitat de sentir-se enmig de la selva, sentir el cant dels ocells així com el remor de petits rierols bo i trobant-nos a pocs minuts dels nuclis urbans respectius. La Serra té una extensió de 8000 hectàries que cada any alliberen 60000 tones d'oxigen i en consumeixen 80000 de CO2. És format per 10 milions d'arbres, 1000 espècies de plantes diferents i prop de 190 tipus d'animals vertebrats.

Coneixent la importància d'aquesta els municipis de l'Àrea metropolitana diuen estar projectant un pla especial per conservar aquesta àrea boscosa que suporta una gran pressió urbanística. Malauradament, emperò, la realitat no sembla anar encaminada en aquesta direcció. La presència d'un Pla General Metropolità d'Ordenació urbana molt permisiu amb projectes de tipus urbanitzador fa que actualment la Serra de Collserola es trobi assetjada per tot arreu tot fent que les poblacions de les diferents espècies es vegin amenaçades per l'aïllament , la fragmentació (deguda a infraestructures), la pèrdua d'espai (per especulació urbanística) i, per descomptat, la contaminació (acústica, lumínica i ambiental).

Així, mentre esperem que Collserola sigui declarat Parc Natural (n'està pendent) els Ajuntaments de Barcelona (PSC, ICV) i Cerdanyola (ICV, CiU) els ha faltat temps per establir vincles de col.laboració i preparar el projecte del Túnel d'Horta, una nova infraestructura que amenaçaria les poblacions biològiques de la fragmentació i degradació dels seus hàbitats, alhora que afectaria els aqüífers en el cas que aquest túnel fos soterrat.

L'argument principal que dona l'Ajuntament de Cerdanyola és que el túnel millorarà la mobilitat entre ambdós municipis, el qual no deixa de sorprendre tractant-se d'ICV, formació que ha agafat la bandera de l'ecologisme i se l'ha embolicat, fent creure (no sense fer eslògans político-publicitaris) que tot allò que fan és sostenible. És sostenible començar a edificar a la Plana del Castell per a formar el Centre Direccional i així aïllar poblacions impedint-ne l'intercanvi genètic i contribuïnt a augmentar-ne la consanguinitat? És sostenible aquest túnel?

La mobilitat entre Cerdanyola i, per extensió, la zona metropolitana i Barcelona es podria fomentar mitjançant la formació de carrils per a Busos o vehicles plens així com augmentant el servei d'aquests. Tanmateix, és d'especial urgència millorar els serveis ferroviaris avui presents i de funcionament tan precari i, si cal, fer noves línies de tren sense que això comporti cap impacte de tipus ambiental.

Però el cas és que estem abocats a un model de creixement de les ciutats desmesurat, que fa que aquestes cada cop siguin més urbanitzades, i Cerdanyola no n'és cap excepció. M'imagino que l'especulació alguna cosa hi tindrà a veure. Lamento, doncs, que això es produeixi i més quan hi ha alternatives sòlides. Les Plataformes com Via Verda, o Salvem el Vallès han proposat models alternatius. La qüestió és si s'està per la lavor...

qui estima de veritat un territori no el destrueix!