El canvi climàtic i en Rajoy.

L'atmosfera de la Terra està constituïda per una barreja de gasos que envolten la superfície terrestre.La composició i l'estructura de l'atmosfera són el resultat de la llarga evolució del nostre planeta. Els principals gasos que la composen són: el nitrogen (78%), l'oxigen (21%), l'argó (0'93%), el diòxid de carboni (0'03%) i altres gasos com l'heli, l'hidrogen o el neó (0'01%). També hi són presents partícules en suspensió (com pols, pol·len o cendres volcàniques) i altres compostos procedents d'activitats humanes com els òxids de nitrogen i els òxids de sofre. Les substàncies presents a l'atmosfera en concentracions superiors a les normals (siguin de l'origen que siguin) s'anomenen contaminants. L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que es donin les condicions de temperatura adequades per al desenvolupament de la vida a la Terra. Com a capa externa d'aquest planeta, l'atmosfera rep la radiació procedent del Sol. Aquest emet radiació amb longituds d'ona diferents: radiació ultraviolada (absorbida, en part, per l'ozó estratosfèric abans que arribi a la superfície terrestre), radiació visible (passa a través de l'atmosfera i la rebem a la superfície terrestre com a llum) i la radiació infraroja (que creua l'atmosfera i rebem en forma de calor). Els gasos amb efecte hivernacle, és a dir, aquells que tenen la capacitat d'absorbir i reemetre la radiació infraroja, són principalment el diòxid de carboni i el vapor d'aigua tot i que hi ha altres gasos que hi contribueixen. Actualment, la concentració atmosfèrica de gasos d'efecte hivernacle ha augmentat i, per tant, ha augmentat també la capacitat de retenció de la calor. Això ha modificat el balanç energètic global i ha produït un augment de la temperatura mitjana del planeta. Avui dia hi ha un ampli consens científic que demostra que l'escalfament de la Terra està impulsat per les activitats humanes. L'any 1998, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i l'Organització Meteorològica Mundial van crear el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPPC, en les seves sigles en anglès), una xarxa d'experts d'arreu del món que té l'objectiu de valorar la informació científica sobre el canvi climàtic, determinar-ne els possibles efectes i cercar estratègies de resposta. L'IPCC va assenyalar, en el tercer informe de valoració, l'any 2001, que l'augment de la temperatura de la Terra durant els últims 50 anys és conseqüència de les activitats humanes. Les emissions causades per l'activitat humana han fet augmentar una tercera part les concentracions de diòxid de carboni a l'atmosfera i amenacen de desestabilitzar el clima del planeta. Actualment, el gran repte és aturar les emissions del transport, que creixen fortament per l'increment del transport per carretera, i construir un sistema elèctric que tingui unes fonts de producció més diversificades i menys contaminants. Des dels inicis de la revolució industrial, la humanitat no ha deixat d'emetre diversos gasos d'efecte hivernacle, especialment diòxid de carboni. Aquestes emissions han estat constants en el temps, i creixents en quantitat per la combustió de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural). Pel que fa a la predicció les conseqüències que pot tenir aquest canvi climàtic no hi ha un consens total, però cap científic gosa dir, a data d'avui, que no es tracti d'un problema d'emergència mundial que modificarà la vida de les generacions futures: augment del nivell del mar, intensificació de tempestes, increment d'episodis de sequeres i inundacions. Fets que provocarien la desaparició d'espècies amb la conseqüent pèrdua de biodiversitat, cosa que ja és un mal en si mateix però que a més afectarà inevitablement l'economia. Tot plegat és un tema complex com per parlar-ne en un blog, però del qual no es nega en cap cas la seva existència i del qual és urgent prendre'n mesures. Són molts reptes i moltes propostes com perquè ara apareixi el senyor Rajoy i frivolitzi sobre aquest tema. Em sembla un clar acte d'irresponsabilitat i un símptoma que ell i el seu partit cada cop se situen a la dreta més casposa i cavernícola. Aquest home cada dia la diu més grossa i demostra un model de societat i d'Estat que exclou els nostres interessos. Un altre dia parlaré d'un altre frívol que es fa dir Z.